Els Royalenses

Pos ja haureu vist lo preciosa que és la meua Royal. Que pareix un castell. Que és una passada... Si. Però jo estic en un aula prefabricà amagà entre els matolls, on tots els matins fa un fred q pela!! Però la veritat, m’encanta. Pq l’altre dia escolte un soroll, mire per la finestra i era un conill!! Si. I també hi ha un munt d’esquirolets, i si se dixen lis faig fotos. I els dimarts hi ha un mercadillo de verdures on pots comprar com al mercat del dilluns, triar les verdures, somriure a les creïlles enanes, menjar-te una mora i sentir-te com Amelie.

En l’oficina ara som 4, perquè ha vingut una xica nova el nom de la qual no sóc capaç de pronunciar, però sé com s’escriu!! Pq estic intentant apréndre-me’l com siga. És un nom irlandés Siobhan ( i se pronuncia com /xo: vaen/). Total, que jo li dic “yeee” i prou. Jeje. És molt maja, però clar, esq és irlandesa... jejej. És una summer student (que en espanya seria l’equivalent a una beca de col•laboració d’estiu). Però me vaig quedar flipà parlant en ella de les vacances q tenen ací... 4 mesos pa estiu, pq els exàmens els fan en septembre ( juny, juliol, agost i septembre), i jo pensava “serà pq nosaltres tenim més vacances pa Nadal o Pasqua...”... els collons! En nadal tenen 4 setmanes i en Pasqua 4 més! Més els “banks holidays” (dilluns de festa pq sí...). I Psiclogia se fa en 3 anys... I van a classe presencial una mitja de 10 hores per setmana. Un shock total. Anonadada me quedé de lo treballaors q som els espanyols.

Després està Sara, q és l’anglesa. I també m’encanta. Som les q més hores passem juntes, i al principi ella me feia bromes en lo dels dies de sol, però ara me conta quan té problemes i tot. Lo wai és que també va al congrés d’Edinburgh en Agost, i me va demanar consell pa parlar en públic i fer la presentació! Dioz mio! Vol assajar en mi abans d’anar! I no sé com dir-li q jo assage en el llit la nit d’abans d’exposar... Mola molt la Sara, i sempre s’ofereix a dur-me a l’estació o va cridar a la farmàcia per mi quan necessitava unes gotes (q en una farmàcia no me van voler donar, pq dien que “era posar-los en problemes” i jo pensava... collons, m’han donat cocaïna pa l’ull o que?). Hui per exemple m’ha regalat un llibret de receptes anglesses caseres, pq un dia li vaig dir q m’agrada cuinar i tinc molt de temps lliure... i que havia provat a fer “cookies de xocolate”... i se va convertir en una gran massa apegà al paper de plata... (però ahí estàvem Priya i jo rascant com a rates... pq de sabor estava bo...). I Sara tota atenta, m’ha regalat això...

I de vegades, quan estem al despatx 1 o 2 hores sense parlar i concentrades en el curro, se m’ocurreix pensar “què passaria si ara, enmig del silenci, se li escapara un pet?” jajja... Esq hauríeu d’estar ací pa entendre-ho... pq crec q de les coses q ells poden percebre com “roines”, algo com que se li escape un pet, podria ser letal!!! Jajjaja... (no ho dic per serdo, però, seria un descentre tan gran en tot lo correctes i lo “sorrys” i “please” que són... ). Si un dia... estàvem dinant, i jo tenia el ull prou inflamat, i no veia molt borrós la part dreta (com si m’hagueren posat un mur entre ull i ull).... i m’alce pa agafar servilletes, i tota torpe se m’enganxa el peu en la cama de la taula i la cadira (no sé com...) i me pegue un fostió enmig del bar de la universitat!!! Jajjaja.... Pos ella, en volta de aguantar-se la risa o riure, enseguida estava “estàs bé? Etc...”... pq ells no se riurien mai d’això! Si de fet, jo mateixa m’estava pixant de risa, pq ací tot és silenciós (els pubs, els restaurants...) i jo, mentre caia, vaig soltar un “UUUUUUU”... i tothom se va girar.

Sobre Paula molt wai també. Pq el 2n cap de setmana me va convidar a anar a Londres en els seus amics de Portugal. Vam estar al British Museum (immens! i gratis!), al Soho (ple de “private clubs...”), a Covent Garden (on actua la gent al carrer i se fan uns mega-rogles d’expectació... pots passar la vesprà en un gelat i sentà en una escala gaudint dels espectacles perfectament), als mercadillos, al pont sobre el riu Thames (on pots vore parts de la ciutat empetitides i lluminoses)... tot un tour. Acabàrem en un pub anomenat “White heart” bevent pintes i creïlles en xoriço (xoriço a preu de caviar!). A tot açò, havíem dinat en Nando’s, que és un fast food super famós ací (més popular q el Mc Donalds) on menges pollastre i creïlles bàsicament, q és portuguès!... i lo millor és que ells diuen q això no és menjar típic portuguès. Sol passar...

Ah! I també anàrem a una tenda enorme de còmics i frikaes varies q se dia Forbidden Planet (com un Mercadona de 2 pisos, on baix era tot còmics Manga, versions rares, DVDs de totes classes de Manga, en dibuixos d’eixos porno i tot, llibres...; i la part de dalt disfresses, ninotets (fins i tot de rockie! I de Prison Break!!), bola de drac, star wars...). Coses super cares, he de dir... que me van dur a pensar que no és friki quien quiere, sinó quien puede!! O almenys hi haurà un 1r estat de frikis q se compra un ninot , i la pleve... jajaja. La història és que un dels amics de Paula, q per cert, eren molt molt majos, era frikiman! Ho he de dir... pq si no rebente... però era clavat clavat al de Carinyo he encogido a los niños! I super emparrat... el pobre... en el British museum el perdíem cada dos per tres per emparrat... i va estar mig hora davant d’una armadura japonesa de les antigues (com a bon frikiman), i quan el tornàvem a perdre... ahí estava de nou!

Per últim, Courtenay, q és la meua supervisora ací, és un sol. M’ajuda mil, i en 4 paraules d’ella, ja ho tinc tot clar. Estic construint un sistema de categories qualitatives molt wai... i més coses, q passe d’explicar pq ja és prou llarg açò. Soles diré q vaig parlar en un seminari sobre el meu treball, una exposició q havia de durar 20 minuts (en anglés!) i vaig estar parlant 45! Però pq estaven molt atents i interessats... lo qual és prou recomfortant... Però més recomfortant va ser les tartes i café en acabar el seminari! Tarta de carlota (q no estava mal...). Pq ací el lunch time, tea time i les reunions acompanyades amb té/caffé i dolç, són sagraes!

A més he de dir q Courtenay està super-prenyada!! (frase q li vaig dir el 1r dia q la vaig vore... “you’re super-pregnant”... quan o estàs, o no estàs però volia plasmar la meua impressió de q estava ja de molts mesos!) i deixa de vindre el 13 de juny. Li hem preparat una festa sorpresa, i jo faré cookies i magdalenes de poma i canella. Volíem fer-li un regal, però jo m’he deixat els bártulos de pintar a Castelló, i no puc fer-li un dibuixet pa la nena... Així q algo idearem d’ací a allà!!

Pos això, sempre dina en nosaltres com una més. I de vegades també venen altres professores. I hi ha una q és pèl-roja i pàl•lida com la paret, deu ser irlandesa o algo, molt wapa, però la tia menja super raro! Rollo: una amanida i una safanoria (crua i sense pelar) o un tros de pa en coses seques dins, una safanoria i batxoquetes crues!!! Supose q deu ser super sà... però jo no puc evitar pensar q estic dinant en front d’una espècie de cavall! Jajja.

I, no ve a cuento, però sabeu que els xinos se canvien el nom quan venen ací?? Si!! Una xica del departament, Helen, té un nom super-xungo... i me diu Ana (l’altra portuguesa), “no, Helen és el seu nom anglès”. I és que els obliguen... me pareix super fort q no respecten els seus noms pq “són difícils de pronunciar”.

També tinc històries varies que contar sobre el bus... M’ha passat de tot. L’he perdut més de 4 vegades pq els autobusseros no paren a no ser q estigues de peu i els fages una senyal. Les 2 coses, eh?? I tu penses, “però si plou!!!” o si estàs més de 20 minuts esperant, i t’assentes... pos no. A la mierda. I després tarden mitja hora més en passar. Per a més inri, jo volia comprar-me un bono-bus, però no sabia com dir bonobus en anglés (q és weekly pass), i el vaig comprar pa una zona q no era... i tots els dies q pujava, me tocava dir “sorry” fer cara de pena i esperar q no me cobraren la diferència... I no sé, hi ha un xic deficient q treballa en la cantina de la universitat, q sempre pilla el mateix bus q jo, i va ser super graciós pq sempre du una ràdio (de les grans!) en lloc de un mp3, i repetix frases i tal, però lo q també fa és tirar-se rots!! Jajjaj I totes les weles del bus escarotaes, i ell vinga a rot... jajjaja... me moria. I de pillar-lo tots els dies, m’he fixat en el perfil de conductor: d’uns 40, rapat, tatuat i bonot. Com diu Salva, deuen estar tatuats pq ells eren joves i punkys o lo q vulgueren en els 70... i clar, London és molt London... I te veus q un dia els sona el mòbil, i duen un poli-tono de ska.